Mestalla

El prestigiós diari britànic ‘The Telegraph’ ha publicat un contingut especial en la seua àrea d’esports sobre els millors 20 estadis del futbol europeu a propòsit de la intenció del FC Barcelona de remodelar el seu per a la temporada 2020/21. En este ranking, el Camp de Mestalla ocupa el segon lloc. El diari definix l’afició del VCF com ‘la més exigent d’Espanya en més ambient’ i que compta ‘en les grades de major inclinació en comparació en qualsevol estadi important en Europa que te deixa sense respiració, inclús si l’has vist mil vegades”.

El coliseu blanquinegre ha quedat per damunt dels estadis espanyols Camp Nou, Santiago Bernabéu i Vicente Calderón, i de coliseus mítics com El Parque de los Príncipes de París, Anfield, Allianz Arena, Old Trafford, Giuseppe Meazza i només és superat pel Signal Iduna Park de Dortmund.

Mestalla

Pla de Mestalla

NORMATIVA D'ACCÉS A L'ESTADI

1. Normativa d'accés Estadi de Mestalla. Descàrrega el document informatiu en l'enllaç següent:

2. Normativa d'accés Estadi de Mestalla. Descàrrega el document informatiu en l'enllaç següent:

COM ARRIBAR

Dissenya la teua ruta
Ho sentim, no hem trobat cap ruta per al mitjà de transport triat.
Ha d´activar javascript per a veure el mapa
  • Des de Barcelona i Saragossa

    L’autopista del Mediterrani A-7, que connecta València amb la resta d’Europa, porta directament al Camp de Mestalla. Una vegada fora de l’a utopista, només cal continuar per l’autovia d’enllaç que porta a l’Avinguna de Catalunya, i a continuació, per l’Avinguda d’Aragó, des d’on se poden vore les torres de l’estadi.

  • Des de l’A-3 (o N-III)

    Que connecta la ciutat amb Madrid i que també es la via d’accés des de l’aeroport, cal prendre l’Avinguna del Cid. Després de passar l’Hospital General Universitari cal prendre pel carrer nou d’Octubre la desviació a l’esquerra que ens porta a l’antic llit del riu TúriaSense creuar el riu cal buscar el Passeig de la Petxina, que està a la part dreta del riu. Continuant tot recte cal buscar el pont de Calatrava – que es caracteritza per la seua curiosa forma de pinta – i, després de creuar-lo, ja veiem al fons el camp del València.

  • Des de l’A-3 (o N-III)

    Que connecta la ciutat amb Madrid i que també es la via d’accés des de l’aeroport, cal prendre l’Avinguna del Cid. Després de passar l’Hospital General Universitari cal prendre pel carrer nou d’Octubre la desviació a l’esquerra que ens porta a l’antic llit del riu TúriaSense creuar el riu cal buscar el Passeig de la Petxina, que està a la part dreta del riu. Continuant tot recte cal buscar el pont de Calatrava – que es caracteritza per la seua curiosa forma de pinta – i, després de creuar-lo, ja veiem al fons el camp del València.

  • Des d’ Alacant i Albacete

    Es pot arribar a València per l’A-7 des del sud. En entrar a la ciutat, ens trobem a l’avinguda d’Ausiàs March. Quan s’arribe a la plaça Manuel Sanchis Guarner, cal girar a la dreta per Peris i Valero i continuar tot recte fins creuar el pont de l’À ngel Custodi sobre l’antic llit del riu Túria. Després de creuar el riu cal prendre la desviació a l’esquerra pel passeig de l’Albereda i en arribar a la rotonda de la plaça Saragossa, cal girar a la dreta per l’Avingunda d’Aragó que ens porta directament a l’estadi.

  • Des d’Ademús i l’interior de la província de València

    S’accedix a la capital per l’autovia d’Ademús, que connecta amb l’avingunda de les Corts Valencianes. Després de passar per la segona rotonda de l’entrada de la ciutat, cal continuar recte pel pas subterrani que porta fins el pont d’Ademús. Despres de creuar l’antic llit del riu, cal girar a l’esquerra pel Passeig de la Petxina i sempre amb el riu a l’esquerra. En arribar al pont de Calatrava caldrà tornar a creuar el riu fins trobar-nos de cara amb el camp de Mestalla.

  • Des de l’Estació del Nord,

    Es pot prendre un taxi que ens porte fins el camp o la línea 10 de l’EMT a la plaça de l’Ajuntament – enfront de l’estació de ferrocarril, dos minuts a peu, que ens deixa al costat de l’estadi, a l’avinguda d’Aragó.

  • Des de l’Estació Central d’Autobusos

    Es pot prendre un taxi fins el camp de futbol o, si decidim fer el trajecte a peu (hi ha una distància d’uns 20 minuts caminant) cal prendre l’avinguda Menéndez Pidal cap a l’esquerra, que ens porta, paral·lela al riu fins el Llano del Real, enfront dels jardins de vivers. Ací cal prendre el carrer Micer Mascó, que ens porta fins l’estadi. També es pot agarrar la línea número 80 de l’EMT i baixar en la parada de l’avinguda d’A ragó, al costat del camp de Mestalla.

    Mestalla Forever Tour

    Imagina't conéixer la sala de premsa, el vestuari dels jugadors i eixir pel túnel al terreny de joc mentres pots sentir l'entusiasme de l'afició. Si vols conéixer tots els secrets i curiositats de Camp de Mestalla visita Mestalla Forever Tour. Els nostres guies t'acompanyaran en una apassionant visita per les àrees més interessants de l'estadi, on comptaran la història i les anècdotes més destacades del València Club de Futbol.

    La Història del Camp de Mestalla

    La Història del Camp de Mestalla

    El camp de Mestalla és l’escenari on s’ha desenvolupat la major part de la història del València CF. La gran casa del valencianisme fou batejada amb el nom d’una de les séquies que reguen l’horta de la ciutat, un nom evocador d’esdeveniments esportius, de manifestacions de tot tipus i , sobretot, d’excel·lents vesprades de futbol. Per Mestalla han passat nombroses generacions valencianistes, totes elles unides per un nexe comú: l’amor pels colors del València.

    El 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla amb un partit amistós que va enfrontar el València amb el Llevant. Era l’i nici d’una nova era que deia adéu a l’antic recinte, que sempre serà recordat per tots els valencianistes com la primera llar del club. /system/modules/es.valenciacf.estadio/elements/Història 2 L’herba de Mestalla ha sigut el testimoni d’excepció de tots els esdeveniments històrics del club, des dels seus inicis, quan el club encara no militava a Primera Divisió, fins els nostres dies.

    En aquells temps, este recinte tenia capacitat per a 17.000 espectadors i en eixa època el club començava a fer gala del seu potencial, participant en campionats regionals, cosa que va instar els dirigents a dur a terme les primeres reformes a Mestalla el 1927. La seua capacitat es va ampliar a 25.000 places abans de convertir-se en un dels camps més desballestats per la Guerra Civil. Mestalla va ser utilitzat com a camp de concentració i dipòsit de ferralla. Només va quedar l’estructura ja que la resta havia quedat reduït a un solitari solar sense cap graderia i amb una tribuna trencada durant la contesa bèl·lica. Acabades les reformes, Mestalla va vore com l’equip aconseguia portar a les seues vitrines el seu primer títol, la Copa de 1941. Per la gespa de remodelat coliseu valencianista va passar en aquella dècada un equip aclaparador que, amb la llegendària ‘davantera elèctrica’ formada per Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, va conquerir tres títols de Lliga i dos de Copa. Estos anys de plenitud esportiva també va servir com a suport per anar recuperant el camp de Mestalla.

    Durant la dècada dels cinquanta, el camp del València va experimentar el canvi més profund de la seua història. Aquell projecte va donar com a resultat un estadi amb capacitat per albergar 45.000 espectadors. Tot els somni es va desfer amb la ruià que va inundar la ciutat el mes d’octubre de 1957, després del desbordament del riu Túria. No obstant això, Mestalla, a més de tornar a la normalitat, va ser objecte d’algunes millores, com ara la llum artificial inaugurada durant les falles de 1959. Durant els anys seixanta, l’estadi va mantindre el seu aspecte, però el paisatge urbà que l’envoltava patia continues transformacions. A més, el coliseu valencianista es va convertir, a partir d’eixa data, en l’escenari de grans gestes europees. El Nottingham Forest fou el primer equip estranger que va disputar un partit oficial a Mestalla contra el club che. Ho va fer el 15 de setembre de 1961 i fou la primera pedra de xoc d’u na època daurada plena d’èxits continentals, acompanyada per les Copes de Fires obtingudes el 1962 i 1963. Mestalla acabava de posar un peu en el circuit europeu i ho feia com un camp on es vivien esdeveniments d’allò més importants.

    A partir de 1969, la frase A partir de 1969, la frase anem a Mestalla, prou habitual entre els aficionats, va començar a caure en les urpes de l’oblit. El motiu: un canvi de nom en homenatge del club al seu president més emblemàtic i que va durar un quart de segle. El mateix Luis Casanova Giner va confessar que aquell honor el va deixat completament emocionat i, el 1994, ell va demanar personalment que el seu nom fora substituït novament pel de Mestalla, com així es va fer. A principis dels setanta, la banqueta local del que en aquella època era el Luis Casanova va estar ocupada per Alfredo di Stéfano, amb un balanç d’una Lliga, un subcampionat lliguer i dos finals de Copa perdudes per la mínima. A més, el València va participar per primera vegada a la Copa d’Europa i va debutar a la Copa de la UEFA. Un cúmul d’esdeveniments fou allò que va contribuir cada vegada més al fet que els partits disputats al coliseu valencianista es visqueren com una gran festa. El 1972 es va inaugurar, a la part posterior de la graderia numerada, la seu social del club, unes oficines de tall avantguardista on destacava la sala de trofeus, presidida per la bandera fundacional del club. A l’estiu del 73 hi va haver una altra novetat: la graderia gol significava l’eliminació de catorze files de general de peu que donaven pas a una major comoditat i a una adequació als nous temps que s’acostaven. La directiva del València també va començar a barallar la possibilitat de traslladar Mestalla des del seu emplaçament actual fins uns terrenys a les rodalies de la ciutat, però finalment no es va aprovar el projecte i uns anys més tard, el 1978, Mestalla era remodelat de cara al Mundial del 82.

    En aquells moments, Mario Alberto Kempes era el millor futbolista del món i el València el tenia a les seus files. Amb el Matador a la seu plantilla, el València aconseguiria en anys consecutius els títols de Copa del Rei, Recopa i Supercopa d’Europa. L’última final europea disputada a Mestalla fou aquella que va proclamar el conjunt che com a supercampió continental. Fou el 1980 davant el Nottingham Forest, curiosament el primer equip estranger que havia disputat un partit oficial al recinte valencianista. Mestalla, que havia albergat el 1925 el primer partit de la selecció espanyola a València, fou elegit com l’e scenari perfecte per al debut de la selecció espanyola en el Mundial del 82, tot i que l’actuació del combinat nacional no va satisfer les expectatives.

    Deu anys més tard, l’equip olímpic buscaria la protecció del coliseu blanquinegre, esta ocasió amb un resultat ben diferent, ja que els joves seleccionats aconseguiren finalment la medalla d’or dels Jocs de Barcelona ’92. Mestalla ha sigut l’escenari d’importants encontres internacionals, ha albergat diverses finals de Copa, ha sigut la casa del Llevant U.E, llar de la selecció espanyola i exili del Castelló i del Reial Madrid en Copa d’Europa; ha vist córrer per la seu herba figures de la talla de Kempes, Maradona o, el mateix Pelé i, sobretot, ha viscut les gestes més grans del València Club de Futbol. L’històric camp de Mestalla ha terminat la seua actualització i amb les reformes a tot el camp, tindrà seients per a uns 55.000 aficionats i que, abans que res, continuarà sent la casa de tots els valencianistes fins la construcció del nou estadi a l'Avinguda de Les Corts Valencianes.

     

    Galeria

    PARTNERS