DIES
HRS
MIN
SEG

VCF - FCB

vs

Valencia CF vs Barcelona

26 Nov / 20:45 Jornada 13

Actualidad del Valencia C.F.
05 Novembre de 2017

Jaume, el seu primer aniversari com a capità de l'equip de la seua vida

Jaume complix este diumenge 27 anys i per primera vegada ho celebra sent un dels capitans del Valencia CF. És impossible no contagiar-se de l'energia i vitalitat que transmet en el dia a dia, jugue o no, entrena diàriament com si estiguera disputant la final de la Champions. Eixe ha sigut el seu secret per a complir el somni de la seua infància: “El meu somni des de xicotet havia sigut veient-me jugar a Mestalla, recolzat per 50.000 goles".

Sempre va voler ser porter, a pesar que son pare preferia una altra posició, i com no li regalaven els guants per a col·locar-se davall els pals, va arribar un dia que li va agafar a son pare els que utilitzava quan es pujava a la bicicleta i es va posar a jugar amb ells, amb els dits a l'aire. Sempre va tindre fe en què aconseguiria el seu objectiu: convertir-se en el porter del Valencia CF. Eixe hauria sigut el millor regal d'aniversari, però la realitat és que va ser un camí dur, ple d'obstacles que va superar amb treball i fe. Fa anys va vessar llàgrimes quan va veure que tot el seu treball es truncava i va haver de tornar a començar de zero en el CD El Palo (Màlaga) en Tercera Divisió. Els seus pares li van animar a continuar treballant i en la mitjana temporada que va estar allí va aconseguir mantindre la porteria a zero 14 partits. Va firmar per l'Huracán València i a la temporada següent va entrar en el filial del Valencia CF. “Mai dónes per mort a algú que té 7 vidaes”, va recordar en els seus moments difícils.

El seu desig, eixe que tantes vegades va pensar en silenci cada vegada que bufava les veles en el seu aniversari, ho tenia més prop. Va ser convocat per a viatjar a Granada el 25 de setembre de 2013, amb el dorsal “31”, eixe dia va veure guanyar al València CF 0-1, l'endemà es col·locava davall els pals per a enfrontar-se al CD Alcoyano. Però va ser davant del Basilea a Mestalla, la nit màgica del 10 d'abril de 2014, quan va al·lucinar amb l'ambient que va viure des de la banqueta i es va dir a si mateix: “el meu somni és disfrutar d'açò en la gespa”. I va ser el 12 de setembre de 2015 quan va debutar davant del Sporting en El Molinón, deixant la porteria a zero i realitzant una triple parada al final que va celebrar com si haguera marcat un gol. Després va arribar la seua estrena a Mestalla, en la Champions... fins i tot, a LaLiga li va triar tercer millor porter d'eixa primera volta, només per darrere d'Oblak i Claudio Bravo.

Amb Marcelino va jugar en Anoeta i serà el porter de la Copa, “pero en qualsevol moment pot jugar. Jaume és un valor afegit sense jugar en este equip”, reconeix el tècnic. El porter nascut a Almenara ho té clar: “Hem deixaré la pell i la vida per ser el porter de la pròxima dècada del Valencia CF”. Hui complix 27 anys, a partir de demà tornarà a deixar-se la vida davall els pals, perquè com ell diu: “Quan et poses els guants sents que comença la guerra i cal deixar-se la vida, cal intentar ser insuperable, ajudar i mantindre a l'equip en els moments que ho necessite i és el moment de pensar que comença tot”.

PARTNERS