DIES
HRS
MIN
SEG

CEL - VCF

vs

Celta de Vigo vs Valencia CF

21 Abr / 16:15 Jornada 34

Actualidad del Valencia C.F.
17 Desembre de 2017

Rafael Bau: "Té molt mèrit el reconeixement que ha tingut Meriton cap al meu iaio"

Els gestors actuals del Club van reconéixer a l'octubre la presidència de Rafael Bau en 1936. "Gent com ell va fer possible el que hui és el Valencia CF", recorda el seu nét.

A mitjan octubre, el Consell d'Administració del Valencia CF va aprovar el reconeixement oficial de Rafael Bau García com a president del Club, càrrec que va exercir des del 28 de juny de 1936 i que es va prolongar durant 47 dies. VCFplay ha estat amb el seu nét en el Camp de Mestalla, recordant amb emoció moments d'aquella etapa.

"Eixe reconeixement era quelcom que es mereixia des de fa moltíssims anys, però sobretot és molt meritori per part d'este Consell d'Administració (Meriton) que tinga estos detalls amb el meu iaio, perquè gent com ell va fer possible el que hui és el Valencia CF", assenyala Rafael Bau, nét de l'expresident, visiblement emocionat.

Els actuals gestors de l'entitat són conscients de la història tan brillant i rica que té el València CF, d'ací que valoraren amb molt bons ulls la proposta realitzada per la Fundació Valencia CF per a fer el reconeixement que es mereixia l'expresident, triat abans de que esclatara la Guerra Civil després d'haver entrat en el club en 1922. Després de finalitzar el conflicte bèl·lic es va reincorporar al club i, com ens relata el seu nét, "la labor més important que crec que va fer el meu iaio va ser portar al seu amic Don Luis Casanova, a què va fer president i van estar prop de 15 anys, ell com a vicepresident, període en què van guanyar tres títols de lliga i dos copes. Una època d'or per al Valencia CF en la que les gestions les portaven quatre persones: Luis Casanova, Adolfo Royo, Luis Quadrat i el meu iaio".

Acompanyat pel seu nét Fernando, Rafael recorda com el seu iaio va patir un infart veient un partit a Mestalla en 1954, morint pocs dies després. Són molts els records que conserva amb una memòria fotogràfica, uns "records inesborrables" cap a la figura del seu iaio que després de ser president, va ocupar la vicepresidència i també va ser tresorer. Son pare també va ser directiu de l'entitat. "A casa només es parlava del Valencia CF, vivíem en el carrer Antic Regne i les oficines del club estaven davant en aquella època, quan Vicente Peris va començar la seua etapa en l'entitat. A poc a poc hi ha he vist créixer al club fins a convertir-se en el que és hui en dia."

Són moltes les anècdotes, com la d'Igoa, que menjava a casa de Rafael Bau com un fill més, o en l'etapa de Rafael Bau com a tresorer, quan el nét anava a l'oficina on cobraven per a veure als seus ídols. "Futbolistes com Eizaguirre, Món, Epi, Gorostiza, Puchades, Seguí... venien a cobrar a l'oficina del meu iaio i jo anava a veure'ls", assenyala Rafael, abans d'afegir que el seu iaio "vivia en la porta de davant d'Eduardo Cubells. Imagina't tot el que es vivia allí, els escoltava parlar de fitxatges, de jugadores... es coïa tot a casa i va ser un privilegi".

La passió que viu del València la porte en el cor, és més que un club, és una passió i per a mi, que vaig viure tan de xicotet el que es coïa en el club, més encara", ressalta Rafael, que ja li ha traspassat el seu nét Fernando el seu sentiment valencianista. Els dos fan el mateix recorregut que feia al seu dia amb el seu iaio per a anar a Mestalla, encara que "alguns partits inclús no puc vindre, si són el Barça o el Madrid, perquè patisc massa. Jo vaig veure el meu iaio morir en este camp, i a vegades em note molt nerviós només d'escoltar l'himne. Sentiment pur pel Valencia CF!

PARTNERS