Actualidad del Valencia C.F.
08 Febrer de 2018

Marcelino canvià de dibuix i apostà per un rombe en la medular

Parejo exercí d'organitzador per davant de la defensa, amb Kondogbia i Coquelin als seus costats i Rodrigo en el vèrtex ofensiu , per darrere dels dos davanters

No era un partit més i Marcelino, al costat del seu cos técnic, ho van preparar com si fóra l'última trobada de la seua carrera professional. Sempre s'entrena cuidant fins al xicotet detall, però en tractar-se ara d'una eliminatòria que podia portar al Valencia CF a una final deu anys després, es va buscar un plantejament diferent als habituals amb el qual sorprendre al FC Barcelona.

Marcelino va apostar per un plantejament ofensiu i diferent al vist fins ara en el Valencia CF, amb Parejo per davant de la defensa, ajudat als seus costats per Coquelin i Kondogbia, amb Rodrigo en el vèrtex ofensiu del rombe. Com dupla ofensiva, Simone Zaza i “Lucho” Vietto. En el primer temps es va aconseguir subjectar molt bé al conjunt blaugrana, impedint al FC Barcelona crear perill excepte un llançament llunyà de falta, que Jaume va repel·lir bé amb els seus punys. I a diferència del primer temps en el Camp Nou, el Valencia CF sí va crear perill, superant en rematades a l'equip dirigit per Ernesto Valverde (6 per 4), dos d'ells entre els tres pals.

Després d'encaixar el primer gol i a causa de la lesió de Rodrigo, Marcelino va donar entrada a Carlos Soler per Coquelin i Guedes en lloc de l'hispano-brasiler, recuperant el clàssic 1-4-4-2, amb el portugués col·locant-se en la banda esquerra.

PARTNERS