DIES
HRS
MIN
SEG

VCF - CDL

vs

Valencia CF vs Leganés

20 Oct / 16:15 Jornada 9

Actualidad del Valencia C.F.
17 Maig de 2018

Jaume Doménech s'uneix a la llista de mítics com Cubells, Amadeo, Monzó, Sendra, Mestre, Roberto Gil, Claramunt, Saura, Fernando, Camarasa i Albelda

Era el penúltim partit de LaLiga a Girona. Jaume Doménech va eixir a la gespa de l'estadi de Montilivi com a capità del Valencia CF, més orgullós impossible de ser-ho, i amb l'única idea de ser important i, sobretot, deixar a zero la porteria blanquinegra. El meta d'Almenara va lluir els seus galons des del primer segon, manant als seus companys en defensa i buscant sempre la màxima concentració. Al final, tot va ser perfecte, l'equip de Mestalla va guanyar, Jaume va tenir una gran actuació i el marc va quedar intacte. Millor impossible.

Un parell de mesos abans, el protagonista va ser José Luis Gayà, qui molt orgullós es va posar el braçalet de capità i va complir un altre somni més amb només 22 anys. Parejo va ser substituït davant l'Alavés i el ‘10’ li'l va col·locar en el braç esquerre. “Per a mi és un orgull després de tants anys en el Valencia CF, al que vaig arribar amb 11 anys. Pràcticament vaig ser un xiquet i aqueix moment per a mi va ser molt emotiu, sobretot estic orgullós per poder viure eixe tipus de moments”, va comentar el lateral internacional després del partit.

I és que, en la història del club de Mestalla, els jugadors valencians han tingut el seu especial protagonisme en la capitania com ho va tindre el defensa José Llovet en la temporada 1919-20 quan es va convertir en el primer de la ‘terra’ a lluir eixa condició en partit oficial. Açò sí, en el primer llibre d'actes del club assenyalen a Julio Gascó com a primera referència en este sentit amb motiu dels partits jugats en la Fira de Julio de 1919.

En eixa època també van destacar el davanter Eduardo Cubells, el primer internacional de la història del València CF, i el migcampista Cirilo Amorós, que va formar part de la ‘mitjana gloriosa’ al costat de Salvador i Molina i va protagonitzar, juntament amb Luis Pasarín, una de les anècdotes de l'època en ordenar la retirada de l'equip de Chamartín en la Copa de 1930 per l'arbitratge de Fausto Martín, qui va anul·lar el tercer tant del Valencia CF, que suposava la seua classificació per al final del torneig.

En les dècades dels anys 30, 40, 50 i 60 van defensar la capitania del Valencia CF futbolistes de la talla de Amadeo Ibáñez, catorze temporades en l'equip amb quasi 400 partits i integrant de la famosa ‘davantera elèctrica’, Salvador Monzó, central durant tretze temporades i guanyador de tres Lligues i una Copa, el migcampista Francisco Sendra, campió d'una Copa i la Copa de Fires, i el lateral reconvertit a migcentre Sòcrates Belenguer, qui va disputar 225 encontres oficials amb l'escut de la rata penada.

Des de meitat i finals dels anys 50 fins a finals dels 60 van sobreeixir en la capitania jugadors de la talla del defensa Manolo Mestre, tota una institució en el Valencia CF amb 14 anys defensant la camiseta blanquinegra, i el migcampista Roberto Gil, qui va alçar la Copa de 1967 en Chamartin després de guanyar en la final a l'Athletic Club.

En la dècada dels anys 70, un excepcional futbolista nascut a Puçol, Pep Claramunt, va ser l'estendard d'aquell Valencia CF que va conquistar la Copa de 1967 i el títol de Lliga de la temporada 1970-71 com a principals èxits esportius, a més de ser un habitual en la selecció espanyola. Un altre de la casa, nascut a Reial de Montroi, José Cerveró també es va enfundar euxe estendard en el seu braç en una etapa en la qual sobreeixien futbolistes de la talla de Mario Kempes, Rainer Bonhof, Ricardo Arias, Darío Felman, Lobo Diarte, entre d'altres.

Durant deu anys, 1975 a 1985, va aparèixer a Mestalla la figura d'un castellonenc Enrique Saura, qui va jugar 353 partits oficials en els quals va marcar 47 gols, un atacant que va alçar una Copa del Rei, una Recopa i una Supercopa d'Europa. A més, va ser internacional en vint-i-tres ocasions i va disputar amb la selecció nacional una Eurocopa i el Mundial d'Espanya en 1982.

En els primers anys dels anys 80 va sorgir un jugador que també va entrar en la història del club, el migcampista Fernando Gómez, amb quinze temporades en el Valencia CF, tot un home rècord de partits oficials (554) i gols (144). Entre mitges, el central de Montcada, Miguel Tendillo, també va tindre una curta etapa de capità en una de les huit temporades que va formar part de la plantilla blanquinegra, i en la qual va compartir aqueix honor al costat de Paquito.

En eixes dècades de meitat dels anys 70 i principis dels 90 també van ser protagonistes dos il·lustres futbolistes valencians, Ricardo Arias i Javier Subirats, entre els dos quasi 900 partits oficials. Tots dos van defensar amb molt orgull la camiseta blanquinegra i van donar una lliçó del que era portar eixa capitania en tots els estadis d'Espanya i del món. Un altre que es va unir a este grup dels escollits des de l'inici de la dècada dels 80 va ser el meta de Torrellano (Alacant), José Manuel Sempere, qui va estar en l'equip de Mestalla durant quinze temporades amb el qual va disputar 356 encontres oficials.

En la dècada dels anys 90 el valencià de Rafelbunyol, Paco Camarasa, actual delegat del primer equip, va tindre també l'honor i privilegi de lluir el braçalet de capità que va compartir amb Fernando Gómez. Va ser internacional, un dels millors centrals del moment, va disputar el Mundial d'Estats Units de 1994 i va alçar en l'estadi de la Cartuja de Sevilla l'anhelada Copa del Rei de 1999, després de dos dècades de sequera de títols, al costat de Claudio López i Gaizka Mendieta.

Més recentment sobreix el nom del migcampista de La Pobla Llarga, David Albelda, el gran capità del millor Valencia CF de la història, al que va defensar durant quinze temporades i amb el qual va conquistar dos títols de Lliga, una Copa del Rei, una Copa de la UEFA, una Supercopa d'Europa i una Supercopa d'Espanya en 485 partits oficials.

Jaume Doménech, que ja va ser capità esta temporada en l'eliminatòria de Copa davant la UD Las Palmas, i, més recentment, José Luis Gayà, s'uneixen a altres jugadors valencians a portar el braçalet de capità en les últimes temporades, encara que no amb regularitat, al costat de José Manuel Sempere, Vicente Rodríguez, Juan Sánchez, David Navarro, Raúl Albiol, Pablo Hernández, Roberto Soldado, Paco Alcácer, Fernando Giner (president de la Associació Futbolistes VCF) i Voro González (Director d'Organització del Valencia CF.

PARTNERS